El dret a l’aigua està reconegut com a dret humà per l’Assemblea General de les Nacions Unides en el 2010. No obstant això, els Estats eludeixen les seves obligacions i desenvolupen polítiques públiques que beneficien a empreses multinacionals i elits corporatives, en detriment de l’interès general. L’escassetat d’aigua, i la competència per l’accés a aquest recurs natural, aguditza conflictes armats oblidats o encastats, provocant greus vulneracions dels drets humans, violència sistemàtica i desplaçaments forçosos.

El present informe analitza el model hiper-extractivista que amenaça les reserves d’aigües globals, aportant casos concrets d’espoli vinculats amb l’accés de l’aigua en Territoris Ocupats. S’investiga l’impacte en els drets humans de les multinacionals de l’aigua com Veolia, Suez o Mekorot a la regió Euro-Mediterrània i estableix un marc per a les administracions estatals, autonòmiques i locals a Espanya amb el fi de prevenir la vulneració i els abusos en aquest sector.

Algunes dades de l’informe:

• 1 de cada 3 persones en el món no té accés a aigua potable, i la meitat de la població del planeta tampoc compta amb un accés adequat a serveis de sanejament, segons el Relator Especial de les Nacions Unides Léo Heller.  Aquesta escassetat d’aigua es tradueix en inseguretat alimentària, desplaçaments forçats prolongats i genera conflictes entre Estats i comunitats.
• Els Estats eludeixen les seves obligacions i desenvolupen polítiques públiques que beneficien a empreses multinacionals i elits corporatives, en detriment de l’interès general. En el sector de l’aigua, les multinacionals de l’aigua estan desenvolupant models depredadors que primen els beneficis econòmics per sobre de la sostenibilitat dels recursos hídrics globals en un marc d’accentuació del canvi climàtic.
• L’espoli de l’aigua a Palestina i l’ús massiu d’aigua a les operacions de fracking a Algèria, per un costat, i els casos de corrupció, tràfic d’influències, falta de transparència i el suport a processos de privatització de l’aigua, empitjorant la qualitat dels serveis i augmentat el seu preu pel consumidor, són les dues cares de la mateixa moneda.
• Empreses transnacionals com Mekorot (controlada majoritàriament per l’Estat d’Israel) o Veolia (multinacional francesa) es beneficien de l’estratègia d’ocupació, confiscació i espoli dels recursos naturals de Palestina per part d’Israel. Mekorot extreu el 77% de l’aigua de Cisjordània per destinar-la al consum dels colons i els cultius en els assentaments il·legals.
• A Grècia, la Troika en representació de la Comissió Europa, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional imposà, com a mesura de xoc per resoldre els problemes financers del país, la privatització de l’aigua a les ciutats d’Atenes i Tessalònica, un procés que responia a interessos comercials en detriment dels interessos públics.
• Els lobbies del sector de l’aigua a Espanya han aconseguit que el 60% de la gestió de l’aigua del país estigui en mans del sector privat. Aquesta situació ha comportat situacions abusives com per exemple els excessius preus que paguen les ciutats de Múrcia i Cartagena.
• En el 2012 la Generalitat de Catalunya ve emprendre un dels majors processos de privatització de la seva història a través del procés de licitació d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per a la gestió i abastiment d’aigua a la ciutat de Barcelona, àrea metropolitana i nou comarques adjacents (entorn de 5 milions d’habitants).

DESCARREGAR L’INFORME:

1. L’aigua com a Dret Humà

2. La guerra per a l’aigua

2.1. Conflictes transfronterers per a l’aigua

2.2. Conflictes armats vinculats al canvi climàtic

2.3. Conflictes oblidats i desplaçaments forçosos prolongats

2.4. Violència i desigualtats socials per qüestió de gènere vinculades amb l’accés a l’aigua

3. L’impacte de les empreses multinacionals del sector de l’aigua en els drets humans

3.1. Apartheid de l’aigua: L’espoli dels recursos hídrics a l’ocupació de Palestina

3.2. Les comunitats amazigues d’Imider en lluita contra una empresa minera per la falta d’accés i contaminació de l’aigua en el Marroc

3.3. Ús massiu d’aigua per a l’extracció d’energia contaminant a Algèria

3.4. Sanejament, gestió d’aigües residuals i energia pels assentaments il·legals a Cisjordània (Palestina).

4. Les males arts de les empreses de l’aigua i les resistències de la societat civil europea 

4.1. Pràctiques anticompetitives 

4.2. Corrupció i privatizacions dels serveis de l’aigua

4.3. Exportació del model d’apartheid de l’aigua de la Palestina ocupada a Europa 

5. Conclusions i recomanacions 

DESCARREGAR L’INFORME: